Notícies i Activitats

Conseqüències socials de les dificultats específiques d’aprenentatge en nens i adolescents.

Carmen Alemany Panadero. Treballadora Social i Periodista. Recerca realitzada a la UNED

      Accedeix a l’artícle complet AQUÍ

Resum:

Les Dificultats Específiques d’Aprenentatge (DEA), com el TDAH, la dislèxia, la discalcúlia, la disgrafia, i altres, necessiten un tractament multimodal adequat. Sense el tractament necessari, aquests nens i adolescents poden patir conseqüències en la seva vida acadèmica, laboral, econòmica i social, amb influència en la seva conducta, autoconcepte i autoestima, benestar psicològic i emocional, relacions socials, i posteriorment donant lloc a un augment de risc de consum de substàncies, fracàs i abandonament escolar, desenvolupament de problemes de salut mental i problemes amb la justícia. En la seva vida adulta les conseqüències poden manifestar-se en dificultats d’accés a l’ocupació qualificada, menys oportunitats laborals, a un inferior nivell d’ingressos i en possibles situacions de risc d’exclusió social.

                                     

Resulta necessari realitzar una menció a la situació dels adolescents i joves afectats per DEA. Malgrat les modernes metodologies d’intervenció educativa, psicopedagògica, logopèdica, mèdica i social existents en l’actualitat, els adolescents afectats continuen patint conseqüències negatives degudes a la seva condició. Els resultats obtinguts per aquest estudi mostren les dificultats d’aquest alumnat per accedir a una correcta avaluació, diagnòstic i intervenció en els serveis públics, i és necessari en molts casos recórrer a professionals privats, el cost no és accessible a totes les famílies. Actualment totes les comunitats autònomes disposen d’Equips d’Orientació, mestres, especialistes en PT i A EL, psicòlegs, psicopedagogs, logopedes i treballadors socials, però un 67,8% de les famílies manifesten haver identificat les DEA dels seus fills/es en serveis privats , i un 68,9% dels professionals assenyalen que hi ha deficiències en els sistemes públics que obliguen a les famílies a acudir a serveis de caràcter privat.

A la vista de les dades obtingudes, és molt important establir processos d’intervenció integral amb els alumnes afectats per DEA, per tal de prevenir en la mesura del possible les conseqüències negatives d’aquests trastorns, i evitar futures situacions de risc i/o exclusió social.

Descarga AQUÍ la infografía en castellano.

Tendències temporals i variabilitat geogràfica de la prevalença i incidència dels diagnòstics de trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat en nens de Catalunya.

Laura Pérez-Crespo, Josefa Canals-Sans, Elisabet Suades-González, Mònica Guxens

      Accedeix a l’artícle complet AQUÍ

2017:

Nens de 4 a 17 anys atesos pel Servei Català de la Salut: 1.114.226, dels quals 45.260 tenien diagnòstic de TDAH.

Prevalença general de diagnòstics: 4.06%

      Nens: 5.81% (33.349)          Nenes: 2.20% (11.911) 

       Proporció 2,8 vegades en nens sobre nenes.

Per grups d’edat:

      De 4 a 6 anys: 0,28%

      De 7 a 12 anys: 3,47%

      De 13 a 17 anys: 7.28%

      https://www.nature.com/articles/s41598-020-63342-8/tables/1

Per àrees Sanitàries:

      La que menys, Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona): 2.39%

      La que més, Bages-Berguedà (Solsonès): 8.31%

      https://www.nature.com/articles/s41598-020-63342-8/figures/1

      https://www.nature.com/articles/s41598-020-63342-8/figures/3

 

Incidència de diagnòstics de TDAH en nens de 4 a 17 anys, 2009 2017

No s’observa un augment estadísticament significatiu en la incidència de diagnòstics de TDAH en el període 2009-2017

Incidència de nous casos de TDAH.

   Del 0,51% el 2009, al 0,58% el 2017.

Incidència de diagnòstics de TDAH

   Lleuger augment entre,

      2011, 0,56% 

      2012, 0,63%

   Disminució del

      0,63% el 2013 al

      0,49% el 2016

   Major augment en l’últim any del període d’estudi, entre 2016 i 2017.

        https://www.nature.com/articles/s41598-020-63342-8/figures/2

S’observa una incidència temporal 2009-2017 constant en arees de salut amb una lleu disminució en totes, excepte a l’àrea d’atenció de les Terres de l’Ebre i Alt Pirineu.

Per grups d’edat, l’edat mitjana de diagnòstic és als 10 anys.

S’observa un major número de nous diagnòstics en nens de 7 a 12 anys.

Per sexe, la incidència de diagnòstics és major en nens que en nenes, encara que no s’observa augment estadísticament significatiu per a cap sexe.

 

«Es recomana posar més esforços en un diagnòstic i intervenció primerencs que podrien Reduir significativament els costos de per vida de l’atenció d’una persona amb TDAH.»

Costos sanitaris i socials de la gestió de nens i adolescents amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat a Espanya: anàlisi descriptiva. (2012)

  • Javier Quintero,
  • Josep A. Ramos-Quiroga,
  • Javier San Sebastián,
  • Francisco Montañés,
  • Alberto Fernández-Jaén,
  • José Martínez-Raga,
  • Marta García Giral,
  • Montserrat Graell,
  • María J. Mardomingo,
  • César Soutullo,
  • Jesús Eiris,
  • Montserrat Téllez,
  • Montserrat Pamias,
  • Javier Correas,
  • Juncal Sabaté,
  • Laura García-Ortiy
  • José A. Alda

Accedix a l’article complet AQUÍ

 

A l’any 2012 el cost mitjà estimat del TDAH per any per nen/adolescent va ser de 5.733 €

«El cost mitjà estimat del TDAH per any per nen/adolescent va ser de 5.733 € en els preus de 2012;

Els costos directes van representar el 60,2% dels costos totals (3.450 €).

El suport d’un psicòleg/psicòleg educatiu va representar el 45,2% dels costos directes i el 27,2% dels costos totals.

La farmacoteràpia va representar el 25,8% dels costos directes i el 15,5% dels costos totals.

Entre els costos indirectes (2.283 €), el 65,2% es va deure a despeses del cuidador.

Els costos anuals totals van ser significativament més alts per als nens/adolescents que van respondre malament al tractament farmacològic (7.654 € enfront de 5.517 €) la diferència es deu principalment als costos directes significativament més elevats, en particular amb majors despeses per al tractament no farmacològic. «

«El TDAH és un trastorn molt freqüent associat amb un impacte personal, familiar i financer significatiu en la família, el sistema de salut i la societat. Una resposta adequada al tractament farmacològic es va associar amb menors despeses generals en el maneig del trastorn.»

Descarrega AQUÍ la infografia en PDF

 

                                              

 

L’empresa salmantina, Mascarillas Béjar ha fet donació de 4.000 màscares a les associacions d’aquesta federació. 

Gràcies a aquesta donació les onze associacions d’aquesta federació podran realitzar les seves activitats i continuar ajudant a familiars i afectats amb seguretat.

Ens emociona sentir aquests gestos solidaris.

Moltes gràcies Mascarillas Béjar!

 

                                              

 

Sessió Informativa Online

Dijous 2 de juliol del 2020   17:00 h.

 

La FCAFA-TDAH en col·laboració amb Díde ofereix un servei d’informació de necessitats educatives dels nens/es de 2 a 18 anys

La Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Afectats de TDAH, compromesa amb l’educació, busca millorar la qualitat de vida dels nens i nenes amb TDAH donant suport i orientant les famílies afectades.

Quan els nostres fills són diagnosticats d’un trastorn en concret, el més normal és que tingui altres dificultats associades. La millor intervenció i ajuda per a un nen amb TDAH comença per conèixer les seves necessitats educatives, és important identificar-les com més aviat millor per realitzar un tractament personalitzat.

Per aquest motiu, en col·laboració amb Díde, oferim la possibilitat d’un nou servei que facilita la informació necessària per identificar les necessitats reals d’aprenentatge i desenvolupament dels nostres fills/es (des dels 2 als 18 anys), amb la participació de pares i professors i sense la intervenció de l’infant.

Com beneficia Díde a l’associació i a les famílies?

Facilita el coneixement en profunditat de les necessitats educatives dels nens/es de 2-18 anys.

Resultats immediats de la valoració per poder intervenir en coordinació amb la família, el professorat i el professional de l’associació de manera més eficient.

Pautes d’orientació per a la família i els professors segons el resultat individual, per començar des del minut u a conèixer com és, què li passa i com ajudar-lo en casa i a l’escola.

Control i seguiment de l’evolució de les necessitats educatives identificades en cada nen/a.

Amb aquesta nova proposta refermem encara més el nostre desig de fer que tots els nens/es amb TDAH aprofitin amb èxit la seva etapa educativa, tant dins com fora de l’escola, i aconseguir que ningú quedi exclòs pel sol fet de tenir una dificultat o diferencia.

Vídeo Díde família

Més informació: DIJOUS 2 DE JULIOL A les 17 H (durada 1h)

SESSIÓ ONLINE (video conferència)

ENLLAÇ D’ACCÉS a la sessió en el dia i hora indicat:

Accés Sessió Online AQUÍ

 

   Vall d'Hebron        CocA Project        ADHD Europe       FCAFA-TDAH

Avançant en el TDA i les seves comorbiditats: projecte europeu CocA

Dia 21 de març del 2019

Sala d’actes del Pavelló Docent, Edifici 7D
Vall d’Hebron Hospital Campus

 

IV Reunió de l’Assemblea General, Barcelona.
19-21 de març de 2019

Coca (afeccions comórbidas del TDAH) estudia la comorbiditat entre les afeccions psiquiàtriques més freqüents, el TDAH, l’estat d’ànim / ansietat i els trastorns per ús de substàncies, i una malaltia somàtica de prevalença molt alta, l’obesitat.

Objectius:

El nostre objectiu general és proporcionar nous coneixements i eines als professionals i la societat per prevenir que el TDAH en adolescents i adults joves es converteixi en comorbiditats perjudicials amb trastorns de l’estat d’ànim i ansietat, TUS i obesitat.

 

 

Per a inscripcions: ysantaella@vhebron.net

 «Mind the gap» és el blog científic conjunt de diversos projectes multicèntrics sobre psiquiatria del desenvolupament, finançat per la Unió Europea.

Reunió de treball organitzada per la FEAADAH 12 de gener de 2019

Objectius:

● Apropar i donar a conèixer a les associacions el nou funcionament de FEAADAH.
● Recollir, per part de FEAADAH, la realitat que les associacions d’aquestes 4 comunitats
Autònomes viuen.
● Respondre als dubtes i inquietuds que tinguin les associacions.
● Propiciar un ambient de treball per obtenir conclusions en àmbits com ara: educació,
sanitat, família, serveis socials …